| CENS: (Proposta a 1/01/2015) 4.915 habitants | PROVINCIA: Alacant |
| COMARCA: Vega Baja | DIRECCIÓ: Plaza del Ayuntamiento, Nº 1 |
| Nº DE REGIDORS: 11 | CODI POSTAL: 03187 |
| PARLA: Castellana | TELÈFON: 96 672 10 87 |
| FEDERAT | FAX: 96 672 10 04 |
Representació geogràfica i descripció Física
Com podem apreciar en els quadres que apareixen just a baix, la “densitat de població” de Los Montesinos (163.71 habitants / Km²), és inferior a la mitjana de la Vega Baixa amb 207’1 habitants / Km², i a gran distància de la densitat de població mitjana de la província d’Alacant amb 234’4 habitants / Km².
| CODI | COMARCA(1) | ENTITATS DE POBLACIÓ(2) | DENSITAT DE POBLACIÓ (hab/km2) |
| 03903 | El Baix Segura | 1 | 163.71 |
(2) I.N.E. Nomenclator nuclis població.
DADES GEOGRÀFIQUES:
| LATITUD | LONGITUD | SUPERFÍCIE | % PROVINCIA | ALTITUD | DISTÀNCIA A CAPITAL |
| 38 01′ N | 0 44′ O | 15.132 km | 0.3 | 7 m | 50 Km |
Des del punt de vista geomorfològic, el Terme Municipal de Los Montesinos, es troba en el bord neogen meridional de l’extrem oriental de la Fossa Intra bètica, constituïda en aquest sector per la Vega Baixa del Segura. La compartimentació estructural que aquest domini pròpiament bètic presenta, s’organitza entorn de la citada depressió, perfectament delimitada i individualitzada en la seua vora septentrional per les costes neógenas situades al Nord de la línia Crevillent- Elx; mentre que pel Sud, són elevacions igualment neógenas, les que a partir de la denominada falla del Segura, marquen la divisòria entre aquest curs i les xicotetes conques vessants situades més al Sud.
El Terme Municipal de Los Montesinos s’articula entorn del álveo de la Llacuna de Torrevella, conca endorreica que, al costat de la veïna de la Mata, està perfectament individualitzada dels sectors limítrofs de clara nissaga exorreica. Aquesta delimitació tan precisa té el seu fonament en fets tectònics. En efecte, al Nord, Oest i Sud d’aquests espais lacustre, hi ha una sèrie de blocs alçats: el més septentrional, disposat d’Est a Oest, està alçat al Nord per la falla del Segura i, al seu torn, fragmentat en dos conjunts (el de la Talaia-Moncayo, i el de la Escotera d’Algorfa); l’occidental, alçat per la denominada falla de Sant Miquel de les Salines, es correspon amb la unitat que en forma d’arc s’inicia en la Cova Blanca ( 72 m), culmina en la Hita (237 m.), per a, a través de la Lloma Llarga (203 m.) i la costa de Pelegrín ( 193 m.), enllaçar amb el bloc septentrional.
Aquestes elevacions estan constituïdes fonamentalment per materials neògens, si bé, i a causa de l’actuació tectònica fins a època molt recent, l’ascens d’aquests eixos positius, ha afectat així mateix els materials pliocuaternarios, singularitzats en la crosta calcària o caliche que aflora en el sector septentrional del terme municipal (en el Cabezo i la Herrada, sobretot).
Quant a les característiques climàtiques del Terme, l’aridesa i la irregularitat pluviomètrica són les característiques climàtiques més notables i amb major repercussió geogràfica. En general, el clima de la zona es caracteritza per unes temperatures molt suaus, amb una mitjana superior als 10 0C en el mes més fred, la qual cosa origina una baixa amplitud tèrmica malgrat els 260 C d’Agost. Per part seua, les precipitacions són escasses, perquè la mitjana se situa en uns 300 mm., amb un màxim principal a l’octubre i dos pics menors a la primavera i hivern; en qualsevol cas, la major part d’aquestes precipitacions es vinculen a pertorbacions d’origen no frontal relacionades amb processos de baixes despreses en altitud, popularment conegudes com a “Gotes Fredes”.
Respecte al tapís vegetal, en aquells sectors en els quals s’ha abandonat els cultius, s’han instal·lat comunitats vegetals banals d’espècies ruderals o nitròfiles, els sectors més pròxims a la Llacuna de Torrevella amb la presència de comunitats halòfiles, i finalment, el sector denominat Els Alts, on sota una pineda de repoblació s’assentisca el matoll subarbustivo de substitució dels espinares meridionals. Allí, al costat d’espècies com l’arç negre (Rhamnus lycioides) i algun margalló o llentiscle ( restes de la vegetació primitiva), destaca l’abundància d’espècies de labiadas i cistáceas, especialment dels gèneres Thymus, entre els quals ressalten el Thymus vulgaris i Thymus menbranaceus, i Teucriu, com Teucrium capitatus, Teucrium homotrichum i Teucrium libanitis, al costat del romer; així com Fumana ericoides i Helianthemun syriacum.
Nuclis urbans d’interés turístic (en un radi de 50 km.)
| NOM DE LA LOCALITAT | DISTÀNCIA (KM) |
|---|---|
| TORREVIEJA | 8 |
| ORIHUELA | 25 |
| ALICANTE | 50 |
| GUARDAMAR | 13 |
| BIGASTRO | 18-20 |
| SAN MIGUEL DE SALINAS | 6-7 |
| REDOVAN | 25-30 |
| CALLOSA DEL SEGURA | 23-28 |
| PILAR DE LA HORADADA | 23 |
| ROJALES | 7-8 |
| ALGORFA | 7-8 |
| TOTS ELS MUNICIPIS DE LA COMARCA DE LA VEGA BAIXA (Un total de 27 municipis) | (ENTRE 6-50 km) |
